Jacint i la Pedra Màgica

Era una vegada, en un lloc molt llunyà, un noi que es deia Jacint.

I va haver un dia que la seva mare li va dir:

-Jacint, si us plau, ves a comprar una barra de pa!

-D'acord, mare!

En Jacint, camina que te camina, es va endinsar dins del bosc, i com era tant despistat, es va perdre...

I va arribar a un camí, que portava a una pedra, i que tenia un rètol a sobre que posava:

"Aquesta es una Pedra Màgica. No la trepìtgis!"

A sota, a la dreta, un altre rètol que assenyalava la pedra, en el que es llegia:

"Es aquesta la Pedra Màgica... no t'equivoquis!"

I a l'esquerra, un altre que deia:

"Si, si, es aquesta, l'autèntica Pedra Màgica".

Però, el nostre Jacint, despistat i rumiant en les seves coses, va ensopegar amb la pedra i va caure a terra.

-Aiiiiii!

-Uiiiiii! Quin mal!

-Qui ha dit això?

-Doncs jo!

-I qui és jo?

-Jo, la Pedra Màgica!

-Quina Pedra Màgica? Aquí?

-Doncs si... que no ho sabies? Hi han uns cartells...

-Hmmm... doncs no, no m'havia fixat... perdona'm!

-Bé, et perdono,... però si us plau, grata'm la panxa, que em pica molt!

En Jacint, obedient, va donar la volta a la pedra, i va trobar que el que passava era que unes formigues màgiques que estaven per allí estaven fent pessigolletes a la panxa de la Pedra; així que les va espantar, i la Pedra, agraïda, li va dir:

-Mira, saps que? Et concedeixo un desig! Però rumia-ho bé, val?

-Hmmm... em sembla que ja se el que demanaré!

-Si?

-Si! Vull que les vaques volin!

-N'estàs segur, Jacint?

-Siiiiii....

-Segur, segur?

-Que siiiii....

-Ho has pensat bé?

-Si

-Molt bé, ja va...  "Si vols anar com a les bales, que a les vaques lis surtin ales!".

I així va ser com, a totes les vaques del mon li van sortir dues grans ales, i molt ràpidament es van posar a volar...

Pobres ramaders... com ja sabeu, a les vaques les han de munyir cada dia, per la tarda...

Així que va haver un, que va llogar un helicòpter i les munyia penjat d'una corda... uns altres es lligaven un globus a la cintura i així aconseguien arribar a les vaques...

Inclús un d'agosarat, que es va lligar un coet a l'esquena, amb tanta mala sort que encara l'està buscant la NASA...

A tot això, les vaques no baixaven ni per pasturar... potser perquè no sabien com arribar a terra.

Els ramaders, cada cop mes emprenyats, pensaven que el responsable d'aquest problema era algun bruixot...

En Jacint no sabia res, fins que un dia, al anar a comprar la llet, es van trobar que havien pujat molt els preus... i preguntant, de seguida en Jacint va entendre que ell era el que ho havia provocat.

Així que va anar ràpidament a veure a la Pedra Màgica, a veure si podia arreglar-ho.

Quan va arribar a la Pedra, aquesta li va dir:

-Hola, Jacint, per què has vingut? Potser pel teu desig, el que et vaig concedir?

-Doncs si! Que puc fer per que torni la normalitat?

-Hmmm, bé, ja ho faig, però ho has de desitjar amb totes les teves forces i dir-m'ho correctament...

-Val... Vull que les vaques no volin!

-N'estàs segur, Jacint?

-Si

-Completament segur?

-Doncs si!

-Segur, segur, segur?

-Que si, home, que si!

-Molt bé, allà va: "A les males, que se'n vagin les ales!"

I a tot al mon, van desaparèixer les ales de les vaques... mentre eren a ple vol!

Així va ser com van trobar una vaca, espatarrada a sobre d'una de les agulles de la muntanya de Montserrat... o bé aquella altre que van trobar a sobre d'una de les golondrines del Port de Barcelona... sense comptar totes aquelles que van caure des de mes de dos mil metres d'alçada sobre els prats en els que pasturaven....

Sembla que tot, mes o menys, ha tornat a la normalitat... i aquest conte, s'ha acabat!