Baldiri, l'homenet que portava el ciri.

Hi havia una vegada un poble, on hi havia una església... i aquesta església tenia un mossèn i un sagristà.

Sabeu que es un sagristà? No? Us ho explico.

El sagristà es la persona que normalment ajuda al mossèn a l'església, per posar-se la roba de missa, per aguantar els llibres i per portar els ciris.

El protagonista d'aquesta història es deia Baldiri i tothom li deia, fent un rodolí, "Baldiri, l'homenet que portava el ciri!"

La gent del poble cada cop que el veia sempre li deia això, i creieu-me si us dic que no lo agradava gens.

Fins que un dia, quan ell era sol a l'església, van entrar uns lladres que volien prendre la imatge de la Mare de Déu.

I en Baldiri va posar una llum, va agafar un ciri, i va aixecar el ciri pel damunt del seu cap com si fos una espasa... i com la llum era darrera seu, l'ombra es veia a sobre de l'altar de l'església, i es va posar a cridar.

-Aaaaargh! Qui s'atreveix a tocar a la Mare de Déu? Qui?

Com l'ombra es veia d'un gegant i tant va cridar, que els lladres es van espantar i van marxar... i com la gent del poble van sentir els crits, van anar a l'església i van enxampar als lladres...

I a partir d'aquest moment, havent-se guanyat el respecte del poble, al sagristà li deien només Baldiri.

Conte contat, ja s'ha acabat!