Les nits de Miqui, Xorqui i Roure.

Hi havia una vegada un nen que es deia Miquel, però tothom el coneixia com a Miqui.

I en Miqui tenia un problema, i es que li costava dormir perquè tenia por per les nits.

Els pares, tot preocupats, havien provat d'explicar-li contes, portar-lo al metge... el cas es que en Miqui no dormia bé i al matí costava molt que es llevés, doncs tenia molta son.

-Això no pot seguir així!- va dir el pare.
-Ja no sé que mes podem fer!- va dir la mare.
-Escolta, i si provem de donar un volt, amb en Miqui, a veure que se'ns acudeix?
-Bona idea, pare... Miqui! Miiiqui!
-Em cridaves, mare?
-Doncs si... posa't l'abric, anem a passejar!
-Anem, anem... anirem al parc?
-Mirarem, fill, mirarem.

Així que van sortir al carrer, i van començar a passejar...

I caminant, caminant, en un carrer molt ample i gran van trobar una botiga de joguines diferent: des de l'aparador, miraven al Miqui dos esquirols de peluix, un una mica mes gran que l'altre.

En Miqui se'ls va mirar amb interès, i quan els seus pares miraven cap un altre banda l'esquirol mes gran li va picar l'ullet.

-Mare! L'esquirol m'ha picat l'ullet!
-Ah siiii, Miqui? Son molt macos aquests esquirols...
-Va, Miqui, t'agraden?- va preguntar el pare.
-Siiiii, molt!

Van entrar a la botiga, i van comprar els dos esquirols, perquè el botiguer deia que no es podien vendre per separat.

Quan va arribar l'hora d'anar a dormir, en Miqui va demanar que els esquirols estiguessin amb ell al llit.

-D'acord, Miqui, però no facis soroll... i intenta dormir.
-Bona nit, pare. Bona nit, mare.
-Bona nit, fill. Que descansis!

Els pares li van donar un petó i una abraçada a en Miqui, i van marxar a dormir.

En Miqui va mirar als peluixos i va dir amb veu baixa:

-Al menys vosaltres em feu una mica de companyia...
-I tant que si!
-Qui ha parlat?

-Doncs jo, l'esquirol mes gran. Em dic Xorqui, i sóc la mare d'en Roure, l'esquirolet del meu costat. I tu et dius Miqui, oi?- i va tornar a picar l'ullet.

-Doncs... doncs si!
-Et costa dormir, oi?
-Si
-Mira, per posar a dormir al Roure, li canto una cançó i sempre es queda dormidet... vols que et canti aquesta cançó.
-Si, però no facis soroll!
-D'acord. Es la cançó del rotet blau...
-Del rotet blau?

-Si, quan en Roure era molt molt petit, i havia de fer el rotet, el seu pare l'agafava en braços i sempre li cantava aquesta cançó.

-Canta, canta!

Rotet blau, rotet blau,

jo tinc un rotet blau,

jo li haig que donar al meu papa,

perquè jo tinc un rotet blau...

Rotet blau, rotet blau,

jo tinc un rotet blau,

jo li haig que donar al meu papa,

perquè jo tinc un rotet blau!

-Aummmm! Ara tinc son!- digué en Miqui
-Jo també!- diguè en Roure

-Doncs dorm, jo estaré aquí per si em necessites... i demà podràs jugar amb nosaltres! Ah, i a la teva mare li pots ensenyar aquesta cançó, així la faràs contenta perquè t'adormiràs.

-Bona nit, Xorqui. Bona nit, Roure!
-Bona nit Miqui.

En Miqui es va abraçar a la Xorqui i al Roure i es va quedar profundament adormit.

La mare, a l'endemà, es va posar molt contenta perquè en Miqui no estava adormit, i en Miqui li va explicar a la seva mare el que havia passat. La mare es va mirar els peluixos i va veure que eren, doncs això, peluixos...

I a la nit, la mare va cantar la cançó de la Xorqui, i en Miqui es va adormir de seguida.

Quan va sortir la mare, la Xorqui i en Roure van donar un petó al Miqui i es van abraçar a ell...

-Bona nit, Miqui. Que somniïs amb coses boniques!- digué la Xorqui.

I conte contat, ja s'ha acabat!