El ratolí Balbí sap fer vi.

Hi havia una vegada un ratolí, que vivia a una masia del Penedès on feien vi… i l'heroi d'aquesta història es deia Balbí.

El ratolí Balbí sabia fer vi: agafava una mica de raïm, el trepitjava per fer el most, el ficava dins d'un didal perquè fermentés, i així aconseguia fer el seu vi!

Al ratolí li agradava molt anar a la verema, doncs allí era on escollia el raïm, i li permetia també veure l'estat de les vinyes: naturalment, amagat de l'amo perquè si no el faria fora... no entenia perquè els homes es portaven tan malament amb ell.

Un dia de verema, despistat com estava escollint raïm, es va equivocar de cistell, i sense adonar-se, se'l va emportar un altre pagès que tenia una vinya just al costat de la de l'amo.

I quan va sortir del cistell, no sabia on era...

-Ai, ai, aiiiiii! On m'he ficat? Quina casa es aquesta? No sembla pas que sigui la casa de l'amo...

Va pensar una mica i va decidir demanar ajuda al gos Pelós, el gos de l'amo, amb el que molt sovint jugaven.

-Pelós! Peeeelooooooós! Ajuda'm, si us plau! Pelooooooós!- va cridar en Balbí.

-Qui? Balbiiií! On ets?

-No ho sé... que em pots venir a buscar?

-I tant! Ja vinc!

El gos Pelós es va posar a córrer, i va córrer, i córrer, i córrer, fins que desprès d'una bona estona, quan ja estava molt cansat, va arribar al mas on era en Balbí.

-Balbí, ja sóc aquí! Tens aigua? Tinc molta set!- va dir en Pelós.

-Doncs mira....

-Ah, ja la veig!- i dit això en Pelós es va posar a beure, però de tanta set que tenia va ficar el morrió i fins i tot les orelles.

-Pelós, no es aigua, es... es vi!

Però ja era massa tard, en Pelós n'havia begut molt, i estava mig marejat: les seves potes trontollaven.

-Vvvvaaaa, Bbbbaaalbí, tooodneem!

-Vols dir, Pelós?

-Sssssi, aaapa, buja iii aagafffat del meu cccooll!

En Balbí va pujar, però en Pelós no estava en condicions... se li van plegar les seves potes i es va quedar ben adormit.

A l'endemà va cantar el gall d'aquest mas i en Pelós es va despertar de sobte.

-Què! On sóc?

-A un mas que no es el nostre.- li va dir en Balbí

-Doncs tornem a casa! Puja!

I en Balbí, pujat a sobre d'en Pelós, va marxar d'allí.

Quan va arribar al mas de l'amo, el primer que va fer es mirar com estava el seu preuat raïm... i un cop comprovat, va marxar a dormir.

Conte contat, ja s'ha acabat!